Històries Mutuam

Fa temps que vaig perdre la persona que em va acompanyar quaranta-sis anys de la meva vida. Recordo que després de la seva mort em van marxar totes les il·lusions. Estar amb els meus fills i néts era l’únic al·licient que trobava, però era conscient que no podia encadenar-los a mi. No havia de fer-ho. Passat un temps, un dia em va trucar una bona amiga. Volia saber com estava i proposar-me una cosa: que provés de sortir amb la seva colla. Hi va insistir tant que em va saber greu dir-li que no, així que vam quedar l’endemà. Em va portar a Mutuam. Allí vam anar a parlar amb una noia molt maca i agradable. La meva amiga va explicar-l’hi què hi anàvem a fer. I al cap de deu minuts ja ho teníem tot resolt: m’havia apuntat a la propera excursió que organitzava Mutuam Activa. Reconec que al començament hi vaig anar amb una certa recança... Però m’ho vaig passar tan bé!!! Ara vaig molt sovint a les sortides que organitzen!!! He conegut persones i he anat a mil llocs, m’ho he passat bé i he recuperat les ganes de viure.