Serveis sanitaris, mutualisme i atenció a la dependència

Històries Mutuam

Quan l’oncòleg ens va dir que ja no hi havia més tractaments, ens vam espantar molt. Vam anar al metge de capçalera per explicar-li la situació i ell ens va tramitar un PADES. Per la zona on vivíem ens en corresponia un gestionat per Mutuam. Van venir a casa de la mare i, des de la primera visita que vam conèixer la doctora, la infermera i la treballadora social, es va crear una connexió especial. Venien cada setmana per fer-ne el seguiment, parlaven amb nosaltres i ens ajudaven a entendre en quin moment ens trobàvem. Controlaven els símptomes i modificaven la medicació en funció del que necessitava. Ens donaven suport i ens assessoraven si hi havia qualsevol incidència. Ens orientaven sobre com podíem afrontar el moment final. I van estar amb nosaltres fins que va arribar aquell dia. No sé si sense la seva presència hauríem pogut fer realitat el desig de la mare. Ara ens sentim tristos per la seva pèrdua, però orgullosos d’haver-la acompanyat de la manera que ella volia, i aquest sentiment ens ajuda a tirar endavant.

Històries Mutuam

“Rosita, mira que ets despistada. Portes les ulleres al cap!”. Aquesta frase va ser el detonant. És cert que sempre he estat una mica dispersa: quan no eren les claus era el moneder, el que perdia. Però passar-me tot un matí buscant les ulleres quan les duia al cap! Vaig acostar-me a Mutuam. El metge em va recomanar que fes exercicis de memòria. Però, on? Allí mateix vaig trobar la solució: una noia molt simpàtica em va donar informació sobre els tallers de memòria que fa Mutuam. Evidentment, m’hi vaig apuntar. No vaig haver de pagar gaire, 80 o 90 euros com a màxim. I va ser genial!!! No he deixat de ser despistada, però he après a fer coses que ajuden a pal·liar aquesta tendència. Durant 8 setmanes em van ensenyar quines són les funcions cognitives. Vaig aprendre què havia de fer per millorar l’orientació, l’atenció i la velocitat en el processament de la informació, el llenguatge i la comunicació, la memòria, les funcions executives i les funcions perceptives. Va ser molt divertit i útil! Ara estic esperant que comenci un taller de segon nivell. M’hi apuntaré segur!

Històries Mutuam

Quan vaig veure el pressupost que el meu dentista em feia pels implants que necessitava, vaig quedar garratibat. Com que la meva cosina m’havia comentat que ella tenia una assegurança només per a tractaments dentals, la vaig trucar. Em va donar el telèfon i vaig començar un idil·li personal amb Mutuam. Tothom que m’ha atès ho ha fet amb una amabilitat excepcional. Em vaig fer mutualista de l’assegurança dental i el dia següent ja vaig poder anar a la clínica que em van recomanar del seu quadre mèdic. He quedat encantat amb els serveis i m’he estalviat un munt de diners. A més, m’han ofert la possibilitat de fraccionar els pagaments per fer-me més còmode el cost dels tractaments. Així que ara he decidit contractar l’assegurança podològica. Està bé això de poder-te garantir unes atencions com Déu mana a preus raonables!

Històries Mutuam

M’horripilava pensar que havia de portar el meu pare a la residència. Em sentia tan culpable! Ell m’havia demanat que no li dugués mai i li havia promès que no ho faria, però ja no podia atendre’l a casa. L’embòlia l’havia deixat mig paralitzat: no caminava, no s’aixecava sol, tenia incontinència i s’ho feia tot a sobre. No podia amb ell. Em vaig fer uns farts de plorar! Sóc pensionista tèxtil i el meu metge capçalera em va recomanar que anés a parlar amb la treballadora social. Com que ella estava de vacances em van dirigir a un departament especialitzat, el Servei Gent Gran. Em van ajudar tant! Parlar amb l’equip em va anar molt bé. En unes quantes entrevistes em van fer entendre que la situació era insostenible i que s’havia de buscar una solució. Em van oferir suport psicològic i emocional per poder afrontar aquesta decisió. Em van ajudar a trobar la manera d’explicar al pare perquè havia d’anar a una residència i em van dir quines eren les millors. Em van concertar les visites a les que tenien plaça. Em van ajudar a tramitar la llei de dependència. Realment sento que en aquells moments de dificultat em van solucionar la vida.

Històries Mutuam

Fa temps que vaig perdre la persona que em va acompanyar quaranta-sis anys de la meva vida. Recordo que després de la seva mort em van marxar totes les il·lusions. Estar amb els meus fills i néts era l’únic al·licient que trobava, però era conscient que no podia encadenar-los a mi. No havia de fer-ho. Passat un temps, un dia em va trucar una bona amiga. Volia saber com estava i proposar-me una cosa: que provés de sortir amb la seva colla. Hi va insistir tant que em va saber greu dir-li que no, així que vam quedar l’endemà. Em va portar a Mutuam. Allí vam anar a parlar amb una noia molt maca i agradable. La meva amiga va explicar-l’hi què hi anàvem a fer. I al cap de deu minuts ja ho teníem tot resolt: m’havia apuntat a la propera excursió que organitzava Mutuam Activa. Reconec que al començament hi vaig anar amb una certa recança... Però m’ho vaig passar tan bé!!! Ara vaig molt sovint a les sortides que organitzen!!! He conegut persones i he anat a mil llocs, m’ho he passat bé i he recuperat les ganes de viure.

Històries Mutuam

Quan la meva dona de fer feines es va jubilar, em va caure el món a sobre. Jo també m’havia fet gran i estava molt acostumada a ella!!! Feia vint anys que venia a casa per ajudar-me a netejar. Començar de zero em feia mandra. A més, conèixer algú de confiança en els temps que corren és difícil. Realment, se’m feia una muntanya. Tot i això, com que no podia passar sense, vaig donar veus. Un matrimoni amic em va recomanar que anés a Mutuam. Ells feia temps que els contractaven el servei i estaven encantats. No s’havien d’ocupar de res: a finals de mes els venia la factura amb les hores de la noia i pagaven pel banc. La noia estava contractada. Si es posava malalta, els enviaven una substituta. Si una setmana no els anava bé que vingués, trucaven a Mutuam i ho deien a la coordinadora. Em van convèncer. Ara ja fa dos anys que tinc contractat el servei i em va prou bé. Tant, que vaig decidir fer-me sòcia del Servei Gent gran per poder optar al descompte en el preu per hora del servei!

Històries Mutuam

El dia que la mare va fer 80 anys li vaig fer un regal molt especial. Ella és una dona molt valenta i autònoma, mai no vol res de ningú i diu que no necessita res. Així que fer-li un obsequi és molt difícil. Vaig estar buscant idees per internet i va ser aleshores quan vaig trobar un servei que em va semblar molt adient per a ella: el Servei Gent Gran de Mutuam. Era una assegurança que cobria totes les necessitats que pogués tenir d’ara en endavant. De seguida la va fer servir. El seu neguit era que no tenia fet el testament vital. Va trucar-hi l’endemà i la van derivar a l’assessor jurídic, un advocat expert en temes civils relacionats amb gent gran. Va quedar encantada amb el tracte que va rebre. Després d’aquesta primera trucada no ha deixat mai de comptar amb ells! Sempre que necessita qualsevol cosa, són els primers en els que pensa. A través del Servei Gent Gran s’ha comprat un audiòfon d’última generació i li han fet un 20% de descompte en el preu. Ha fet excursions, ha anat al teatre... Ahir em va trucar per dir-me que els ha contractat una noia que vingui a fer-li la neteja cada quinze dies!

Mutuam Residencial

“Casa nostra és tan gran!!! Quan vivíem amb els fills era plena de vida, però ara que han marxat i estem sols em cau a sobre…”

“Estic avorrida de fer sempre el mateix: netejar, cuinar, planxar, anar a comprar… I, a sobre, veig que em faig gran i em fa angúnia pensar que algun dia em passi alguna cosa i ningú no se n’assabenti…”

“Tinc un cuidador a casa dels pares que m’ha dit que la setmana que ve marxa… I la mare ja no pot estar sola ni un minut. El pare no entén que està malalta i sempre l’està renyant. Cada dia ella està més i més ensopida i jo no sé què puc fer…”

“Ahir el pare va caure. No s’ha fet res, però és la segona vegada en 15 dies. Mira que li diem que ens avisi si es vol llevar… però no ens fa cas. Va a la seva!!!”

“El neuròleg ens ha dit que hauríem de fer un pensament, que el deteriorament cognitiu necessita supervisió constant i estimulació. Ens ha recomanat que l’hi busquem una residència, però no sabem per on començar…”